|
Une
volte il Friūl al jere une tiere puare, segnade da la emigrazion.
La
industrie e stentave a cjapā pīt ma cun cualchi diference:
o ricuardģn lis oficinis tessilis di Jacum Linłs intal '700;
l'arlevament dal bigat e la produzion de sede, finīts dopo de
seconde
vuere mondiāl pe concorence de robe sintetiche
(a jerin doi "records" in Europe!).
In
chescj ultins agns si son ribaltadis lis parts:
la nestre regjon e je fra lis plui ricjis de penisule e o viodģn il
fenomen contrari: la imigrazion.
La
agriculture
si č
disvilupade cun mūts diferents, in ogni puest, no cate il sec da la alte
planure e la durece de vite in mont.
In Cjargne o vin: arlevament, produzion di robe porcine, latariis,
sfrutament dal legnam dai boscs.
La
culine e bute massime vins. Il Cuei (Collio) al da i blancs plui famōs in
Italie.
Lis fabrichis di persut a Sant Denźl a espuartin in dut il mont.
In
planure si coltive la blave, grans, soie e o vin arlevaments di vacjis e
purcits.
Si son plantadis
gnovis culturis come il kiwi (che il Friūl al č il plui grues produtōr tal mont) e la
soie.
L'artesanāt
si č disvilupāt dapardut.
Il
Friūl - V.J. al č ancje fuart come
Industrie:
- mobii a Brugnere, Sudri e Manzan (la zone des fabrichis di cjadreis e je
la prime tal mont), Maian (Snaidero) e Tresesin;
- aēār (Udin e Triest);
- industriis mecanichis (Danieli, Simac, Ansaldo
);
- eletrodomestics (Zanussi
),
- cantīrs navāi a Monfalcon
No
vin di dismenteā la
pescje
che si poie su Grau e Maran.
La
mont e vīf ancje di
turisim
invernāl e estīf: For Disore, For
Davōtri, Ravasclźt, Sudri, Tarvis,
Nevee e Plancjaval.
Lignan, Grau e Sistiane a son impuartantis stazions turistichis sul mār.
|