|
In
epoche preromane il Friūl al č stāt abitāt prime dai Venits
e dopo
dai Carnis.
|
I
Carnis a jerin une popolazion galiche (celtiche) che e veve
slontanāt i prins ocupants e si jere insedade (dal 400 denant
di Crist) su dut l'arc montan, ancje tal Cjars e dopo te planure.
Trź regjons vicinis: la Cjargne, la Carinzie e il Cragn a ąn
cjapāt non di lōr.
Secont cierts studiōs la peraule Cjars
(che e nomene la part di mont no alpine de Vignesie Julie) e je
rivade de lidrīs comune "kar".
La calade des monts dai Carnis e ą preocupāt Rome che e ą
decidūt di mandā sł lis legjons. |
|
La
costruzion dai cjastelīrs e pues sei assegnade ai
Venits
che a son
i plui antīcs abitants dai nestris paīs.
I cjastelīrs a jerin vilis rinfuarcidis, sieradis cun mūrs
o pāi di len e dispčs ancje di fossāi. Dentri a vivevin i
abitants, fasint i lōr lavōrs di contadins, pastōrs e
artesans.
O vin tancj cjastelīrs in Friūl: un pōcs a son stāts sgjavāts
e si son cjatadis tantis robis dentri (come vās, imprescj e vie
indenant...) altris
a son ancjemņ li, spietant che cualchidun
ju sgjavi.
I cjastelīrs a ąn funzionāt a dilunc. Si č sigūrs che une
part di lōr e je stade abitade ancje ta la Ete di Mieē. |
I Romans a son rivāts tal II secul prin di
Crist, clamāts dai
lōr aleāts Venits che a vevin cjapade pōre cul slargjāsi dai Carnis.
A
ąn fondāt la citāt di Aquilee, lą che prime forsit al jere un vilaē
dai nemīs.
Chescj
a son stāts pardabon metūts sot di Tiberi e Drūs (fiastris di August),
pōc prin da la epoche cristiane.
Un
tic a la volte Aquilee e je deventade une des citāts plui impuartantis
dal imperi, rivant a vź parsore di 200.000 abitants (la cuarte dopo
Rome, Capua e Mediolanum).
Al flurive il lavōr dai artesans (veri,
ceramiche, ambre, zoiis, statuis di marmul e vie indevant...), il
cumierē di mār, implantāt sul puart dal flum Natisse e chel di tiere viers il Noric e
la Ilirie, doprant lis tantis e ben fatis stradis romanis.
Juli
Cesar al ą lassāt un so grant segn, fasint costruī la citāt di
"Forum Julii" (cumņ Cividāt).
Plui indenant la sigle miliār
"Fr. Julii" e je deventade il non de provincie (dulą che, ta
la Ete di Mieē, la citāt e ą scomenēāt a sei clamade "Civitas
Forojuliana" o "Civitas Austriae" e po Cividāt)
Il
Cristianisim al č cressūt plui a la svelte te periferie dal imperi che
tal centri e dopo l'edit di Costantin, Aquilee e ą metude sł une
impuartante sede patriarcjāl.
|